Les TIC enteses com a eines, llenguatges i espais

En aquest article Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog i doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, posa en dubte que les TIC siguin enteses únicament com a recurs didàctic i d'oci, ell creu que aquestes també impliquen l'aparició de nous llenguatges i de noves formes de participació i de comunicació social les quals s'han de conèixer per tal de poder viure de manera autònoma en la societat del segle XXI. Segons Prats aquells qui no sàpiguen utilitzar aquests nous codis s'anomenaran analfabets digitals; a més també estableix una definició d'escletxa o fractura digital.

Conseqüentment penso que, per tal d'evitar que els futurs ciutadans i ciutadanes del nostre territori siguin analfabets digitals, esdevé cabdal que els nostres alumnes coneguin i sàpiguen navegar pel programari multimèdia i per la gran quantitat d'informació que ofereix Internet i se n'aprofitin d'aquesta per ampliar i consolidar coneixements. D'aquesta manera, com diu Prats, les TIC passaran de ser “freds aparells tecnològics” a “càlids llenguatges i nous vehicles per comunicar-nos i informar-nos.”

A més, en aquest article, el seu autor també parla de les TIC com a mitjans de comunicació i de la gran necessitat d'unes persones disposades a actualitzar el coneixement existent en les xarxes d'Internet, sense elles no podríem utilitzar les noves tecnologies com un recurs didàctic el qual conté informació molt recent. No són com els llibres, que un cop estan impresos no es poden modificar ni actualitzar.

Finalment, cal destacar l'aportació de Rod Paige, secretari d'Educació del Govern dels USA, el qual critica l'educació dient que és l'únic àmbit en el qual no és té gaire clara la utilitat de les noves tecnologies i per tant dels programes multimèdia. Personalment, crec que això no és cert; ja que actualment moltes institucions educatives són plenament conscients dels avantatges que presenta utilitzar les TIC com a recurs educatiu i també dels seus inconvenients. Tot i així, considero que Paige té part de raó quan diu que, “La forma de organizar las escuelas y de proporcionar instrucción es esencialmente la misma que cuando nuestros Padres Fundadores fueron a la escuela (...) todavía educamos a nuestros estudiantes sobre la base de un calendario agrícola, en un escenario industrial, y les decimos que viven en una edad digital.” perquè no n'hi ha prou en utilitzar les noves tecnologies a l'aula, en equipar les escoles amb les TIC, en saber que aquestes poden esdevenir un recurs educatiu de qualitat per l'aprenentatge dels nostres alumnes; cal un canvi en la metodologia, en el rol dels alumnes i en el dels docents; aquests han d'adaptar els continguts a les circumstàncies del moment digital que vivim i aprofitar-se'n dels beneficis que aquest pot aportar en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Veure article

Avaluació i selecció de software educatiu

Ja se sap que qualsevol material didàctic que els docents escullin ha de ser l’adequat segons el context on hagi de ser utilitzat. De l’elecció d’aquest material en dependrà l’èxit o el fracàs de la pràctica. Aquest article de Pedro Marquès Graells, de la Universitat Autònoma de Barcelona, pretén donar uns criteris per seleccionar i avaluar qualsevol software educatiu des d’un punt de vista objectiu i tenint en compte el context on s’hagi de dur a terme la pràctica.

Aquest autor estableix un seguit de premisses a tenir en compte i parla d’una perspectiva interessant d’individualització de l’aprenentatge, dient que aquest tipus de software pot ser útil per atendre a les diferents necessitats d’un alumnat divers.

Per avaluar els programes, l’autor desglossa un conjunt de característiques i indicadors que creu que han de tenir els programes per fer-los adequats a diferents situacions i, a partir d’aquestes característiques, Marquès proporciona una fitxa d’avaluació (pàg. 5 – 7) que us recomano que li feu un cop d’ull ja que és molt completa, clara i concisa i, a més, inclou els aspectes claus que han de tenir aquests programes (podent-los modificar, si cal). Aquesta fitxa d’avaluació, si més no, pot ser molt útil per tenir una referència.

Ara bé, i tal com remarca l’autor, un material didàctic no serà útil només per passar una fitxa d’avaluació objectiva. És per això que, a més de la qualitat, cal tenir en compte si les seves característiques específiques són adequades al context on s’utilitzarà el material, al marc de la intervenció educativa. Marquès ens facilita a la pàgina 8 del seu article, un conjunt d’aspectes a tenir en compte a l’hora de la selecció d’un programa educatiu.

Així doncs, cal dissenyar les activitats d’aprenentatge i les metodologies intentant assegurar, tot el possible, el tractament a la diversitat i a l’adquisició dels aprenentatges o objectius que el professor hagi establert. Per intentar assegurar-ho tot el possible, és bo avaluar el material a utilitzar, en el nostre cas, el software educatiu, i cal tenir eines per fer-ho i per adaptar-lo, si cal, al context on es dugui a terme la intervenció educativa.

Veure l'article

Software Educatiu: la seva potencialitat i impacte en els processos d'ensenyament - aprenentatge, aliat o adversari del professor?

En aquest article, la magistrada i llicenciada Lidia Barboza Norbis ens esmenta les principals característiques, els diferents tipus i les possibles funcions que poden tenir els softwares educatius.

Per començar, ens fa una breu definició del que són, i el que engloben, els programes educatius i ens proporciona un conjunt de característiques que presenten.

Seguidament, i per classificar bé la gran diversitat de programes d’aquest tipus que hi ha, l’autora ens ofereix dos criteris bàsics que són: segons la interactivitat i segons el tractament dels errors.

Un cop explicats aquests dos criteris, Barboza fa una selecció de diferents tipus de software que tenen incidència en els processos d’ensenyament – aprenentatge per explicar el grau de control que tenen sobre l’activitat dels alumnes. Dit això, ens divideix els softwares educatius en: programes tutorials, bases de dades, simuladors, constructors i programes instrumentals o d’eines.

Aconsello mirar la taula de la pàgina 6 que ens mostra un anàlisi de les funcions i el paper en l’ensenyament – aprenentatge del programari educatiu.

Aquest article evidencia la impossible catalogació d’un programa en “bo” o “dolent”. Com diu l’autora, “depende del uso educativo que el profesor disponga, de la manera en que sea utilizado en cada situación educativa concreta”. Tots els programes educatius estan fets amb la finalitat d’educar i, per tant, poc o molt, tots eduquen. Per tant, no podem dir que algun programa és bo o no ja que les seves característiques són les que són. Ara bé, encara que les característiques siguin bones no significa que sigui adient a la situació o als objectius. Per tant, l’èxit d’un programa educatiu rau en la bona elecció del professor: si es lliga bé amb el seu estil d’ensenyament, si el sap adaptar en el seu context educatiu... La funcionalitat i els avantatges, o desavantatges, d’un programa dependran de la bona gestió del professor. En últim lloc es dirà que les característiques dels programes són bones o dolentes.

Responent a la pregunta que l’autora fa en el títol de l’article, penso que els programes educatius sempre són un aliat del professor, encara que molts els veuen com un adversari. És evident que n’hi hauran de més adaptables i de menys, però mai s’obliga a utilitzar-los. És per això que si el programa educatiu és escollit correctament, serà un aliat. Només és un adversari del professor quan aquest no l’escull adequadament. Hi ha molts tipus de software educatiu que ofereix un gran ventall d’experimentació didàctica i d’innovació educativa per recolzar el docent. Ara bé, i com diu l’autora, és clau un canvi d’actitud i formació docent envers aquests programes, utilitzar-los correctament a l’aula, no tenir l’ordinador com un “objeto físico presente” sinó com un recurs d’aprenentatge, utilitzant-lo i aprofitant-lo, fent-lo ser una pràctica educativa més que afavoreixi el procés d’ensenyament - aprenentatge.

M’ha semblat remarcable aquest article perquè ens ofereix una apreciació teòrica i metodològica del software educatiu per reflexionar sobre el seu impacte en els processos d’ensenyament – aprenentatge i per veure que depèn dels professors el bon ús d’aquests recursos i no dels recursos en sí mateixos.

Veure l'article

Les noves tecnologies com a recurs educatiu d'èxit.

Aquest vídeo ha estat realitzat per unes escoles anomenades “Maristas Iberica” les quals ens presenten les noves tecnologies com una eina per accedir a la informació, per ampliar coneixements, per comunicar-nos entre éssers humans i indirectament també com un recurs educatiu innovador i que motiva als estudiants.

Per una banda, aquesta pel·lícula ens remunta en els inicis d'aquestes tecnologies, en l'impacte social que van provocar i en el canvi que van impulsar. Amb el sorgiment de les TIC, vam passar d'un moment en el qual la informació esdevenia un bé escàs, el qual només estava en boca dels més savis, a una època en la qual aquesta és molt abundant, fins i tot excessiva, i està a l'abast de tothom. Tot i així cal dir que no tota la informació que trobem navegant per Internet és fiable i molt menys utilitzable com a base per construir coneixement, reforçar-lo o ampliar-lo. Aquest aspecte, l'han de tenir en compte els docents i han de procurar que els seus alumnes n'estiguin assabentats i que desenvolupin actituds crítiques envers la informació que circula per la xarxa.

Per altra banda, però, els estudiants han de saber buscar, seleccionar i sintetitzar la informació aprofitable que brinden les noves tecnologies per tal d'ampliar i reconstruir els seus coneixements previs partint de les seves característiques i necessitats. Conseqüentment, en el procés d'ensenyament-aprenentatge els estudiants desenvolupen un paper actiu, autònom, emprenedor, creatiu i cooperatiu. En contrapartida, els docents adquireixen el paper de guia en l'aprenentatge; han d'adaptar i presentar els recursos que ofereix Internet, procurar que els alumnes realitzin un aprenentatge òptim i adquireixin la competència digital, entre moltes d'altres.

A més aquest vídeo, ens explica els motius pels quals les noves tecnologies han esdevingut un recurs punter en l'educació i els efectes positius que aquestes provoquen en els alumnes.

Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que, aquestes noves tecnologies són molt productives per l'èxit educatiu dels alumnes però no han de deixar de banda l'esforç. És a dir no per realitzar les tasques a partir d'un ordinador i no en format paper els alumnes s'han de relaxar i agafar-s'ho com a quelcom lúdic i no esforçar-s'hi. A més, l'ús de les TIC pot ser prolongat al llarg de la vida i exportat fora de l'entorn escolar; d'aquesta manera les persones tindran més oportunitats de formació i estaran més motivades. Podem afirmar doncs, que les noves tecnologies no estan destinades únicament a una franja d'edat, ni a una classe social determinada ni tampoc a un entorn o context concret.

Finalment, cal tenir en compte que les noves tecnologies són únicament un suport en el procés d'ensenyament-aprenentatge, estan integrades en aquest, són utilitzades quotidianament i segons les necessitats dels alumnes. Diem que són només un suport perquè no tot s'ha de fonamentar amb aquestes, no hem de ser tant radicals, hem de canviar la metodologia en determinats aprenentatges i les noves tecnologies ens hi poden ajudar; però no hem de confondre la utilització d'aquests materials com a únic recurs didàctic existent. Tampoc hem de caure en la falsa creença consistent en que només utilitzant un ordinador ja canviem la metodologia, és el mateix recitar les taules a partir d'una pissarra tradicional que amb una de digital o amb uns ordinadors al davant. El sistema educatiu ha de formar a futurs ciutadans i ciutadanes i preparar-los per viure en la societat de la informació; així doncs aquests han de conèixer les noves tecnologies, aprofitar els seus avantatges i ser crític amb els seus inconvenients.

Innovació educativa i integració de les TIC. Un tàndem necessari en la societat de la informació.

En aquest article, Rosabel Roig Vila reflexiona sobre l’ús de les TIC dins el món educatiu. No fa cap gran descobriment, ja que conclou que l’escola d’avui es troba a anys llum de ser una escola digital, de ser una escola actual integrada dins la societat del segle XXI.

Són reflexions útils i interessants que dibuixen un camí, una manera, una actitud per poder avançar cap al futur educatiu que es demana. Se centra primer en els dèficits educatius i es mostra crítica amb els esforços d’avui, però sense desmerèixer-los: es fa el que es pot, però potser s’estan malgastant esforços.

Dóna a entendre que les TIC, per si soles, no són la gran solució que arreglarà el sistema educatiu. Amb una gran inversió de capital es poden omplir les aules de tecnologia, però això no és garantia de pedagogia. Tracta el temes més conflictius, els més complicats i amb els que constantment hi ha traves: la formació docent i la metodologia TIC.

Localització: segueix l'enllaç

El rol del profesor en el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador

Segurament no és un dels millors articles que podem trobar sobre aquesta temàtica, però l’hem seleccionat per un motiu ben especial i, per tant, és idoni i adequat per al bloc. Amb aquest article volem demostrar que, tot i que hi ha molta producció i evolució teòrica, la pràctica no segueix el mateix ritme. L’article data de l’abril de 2009; han passat dos anys i la situació que presenta no és massa diferent a la d’avui, on l’aprenentatge cooperatiu (o col·laboratiu) és mínim i encara ho és més l’ús de la tecnologia per aconseguir-lo.

Les TIC o les TAC poden arribar a ser un recurs fantàstic, però ens hem quedat ancorats amb les mateixes dificultats: la poca formació docent en l’ús de la tecnologia i el desenvolupament del rol docent dins d’aquest context creen un clima d’inseguretat i, sovint, un mal ús de les noves tecnologies que acaba per no beneficiar l’alumnat.

Aquest article no aporta solucions, però sí que descriu molt bé la situació i permet fer-ne una bona reflexió. Potser no hi ha una única fórmula màgica per combinar TIC, alumne i aprenentatge. Potser n’hi ha moltes, però per trobar-les s’ha de buscar i no conformar-se a fer i actuar sempre de la mateixa manera. Equivocar-se deu mil vegades és bo, sempre i quan no sigui sempre el mateix error. En aquest article es presenta l’equivocació de sempre, l’equivocació que ja hem de superar.

Localització: Any: 2009 Vol.: 2 Núm.: 3. El rol del profesor en el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (p. 66-82) (Article)