Proposta d'aplicació de l'Scratch

Proposem un projecte trimestral interdisciplinar de treball amb l’Scratch. Tot i que diem als alumnes que l’objectiu final és al creació d’un videojoc, el que realment volem aconseguir és introduir l’alumnat al llenguatge de programació, que entenguin que tot el què veuen en pantalla ha d’estar prèviament recollit.
És un projecte molt divertit i engrescador, del que poden sortir treballs molt i molt genials. Us animem a provar-lo, i ens dieu el què.

Veure la proposta

Herotopia

Un fabulós joc de rol divertit, entretingut i educatiu. Els usuaris es converteixen en herois editats per ells mateixos, amb una comunitat d’amics en línia (xarxa social), amb un perfil propi i, alhora, amb una pila de jocs, activitats i objectius per completar.

L'usuari es crea el seu propi avatar simulant ser un heroi, el seu objectiu és desxifrar un seguit de claus i completar missions per salvar el planeta. De totes maneres, també té objectius més concrets i detallistes centrats en les bones conductes ciutadanes i el coneixement d'altres cultures.

Malgrat que cal registrar-se, Herotopia és un joc completament recomanable, divertit, atraient i de bon veure pels nens i nenes que, a més d'oferir-los-hi una simulació d'ells en ciutats concretes, es basa en ser o esdevenir un bon ciutadà.

Veure l'anàlisi del programa

Picassohead

Picassohead és un programa original on l’objectiu és crear dibuixos mitjançant les tècniques cubistes del gran pintor Picasso. Ideal per deixar volar la imaginació i sentir que també podem dibuixar com Picasso sense tenir la traça manual que ell tenia.

Compartir, crear, visualitzar, i moltes altres coses que ens permet fer aquest programa per totes les edats.

Veure l'anàlisi del programa

Penguin Jump Multiplication

Un programa multimèdia en línia que consisteix en completar una sèrie de multiplicacions simples, i no tan simples, per arribar a la meta abans que els rivals (ja sigui l’ordinador, companys o altres usuaris en línia). Les multiplicacions es completen per avançar en una carrera fictícia i guanyar el joc.

Penguin Jump Multiplication és un bon programa per exercitar i memoritzar la multiplicació.


Veure l'anàlisi del programa

Polígons

Polígons és un dels molts programes que podem trobar en el portal educatiu edu365.cat. Dins l'apartat de "primària"->"matemàtiques" hi trobem un conjunt d'activitats que treballen temes diferents. La primera de totes (espai i forma") és la que conté l'activitat presentada. Polígons és la primera de totes les activitats que tracten aquest tema i, com diu el seu nom, treballa els polígons fent una introducció a les figures planes, sobretot dels quadrilàters i les figures més freqüents en l’entorn immediat de l’alumne.

Des de cofremultimedia us convidem a provar aquest joc com a recurs per exercitar i visualitzar millor els conceptes bàsics de geometria.

Veure l'anàlisi del programa

Type with me

El programa que presentem a continuació és un editor de textos on line i col·lectiu.
És del tot ideal per aplicar una metodologia de treball en equips i a la vegada utilitzar les noves tecnologies com una eina per treballar.

Type with me ens ofereix la possibilitat d’editar en línea un document amb diversos autors, només cal que tots posin la mateixa direcció. A cada autor se li assigna un color, per tant en tot moment podem saber qui escriu què. Això és ideal perquè el mestre pugui controlar si realment s’està funcionant en equip. A més, també hi ha la possibilitat d’un petit xat entre els diversos autors del document per poder comentar coses sense haver d’utilitzar el document que s’està creant.

Potser no és un programa espectacular, però és un programa ideal per poder començar a utilitzar les eines informàtiques com cal, utilitzar-les per crear i compartir coneixement.

veure'n l'anàlisi

Scratch

Els alumnes d’avui són grans consumidors de programes, videojocs i tota mena d’aplicacions. Saben perfectament com funcionen i la majoria els utilitza amb una expertesa sorprenent, tant que sovint deixen en ridícul a l’adult que observa.

Van un pas per endavant i, per tant, superar pantalles i dominar programes, és el se upa de cada dia. Com a Mestres d’aquests alumnes els hem d’ajudar a continuar desenvolupant les seves capacitats digitals i, no deixar-los que s’estanquin en el consum d’aquestes aplicacions.

Des del MIT, s’ha creat un programa que permet que els alumnes puguin programar, crear ells els mateixos programes. Se’ls introdueix al llenguatge de la programació. Evidentment que per programar com déu mana s’ha d’estudiar i conèixer un llenguatge específic que, de moment, no és a l’abast de tothom, però l’Scratch, que és com es diu el programa, ens introdueix al món de la programació d’una manera molt senzilla.

Els alumnes podran entendre la dinàmica i la lògica que hi ha darrera de cada programa. Podran aprofundir en l’anàlisi d’aquests perquè entendran, tot utilitzant l’Scratch, que darrera de cada moviment, de cada so, de tot el què passa hi ha unes ordres que algú ha introduït.

Scratch és fantàstic i, segons consta, molt addictiu també per als adults. Per començar, es realitzen programes senzills I animacions molt bàsiques, però amb poc temps de dedicació es poden realitzar veritables birgueries, com el joc del Tetris o del Pacman. Quan això no vol dir que els alumnes només puguin realitzar videojocs, sinó que és ideal perquè creïn jocs de contingut curricular. Ara sí que és fàcil aconseguir un aprenentatge global i interdisciplinar.

Un altre dels avantatges d’Scratch és que és totalment gratuït, només s’ha d’instal·lar a l’ordinador i estar atent a les actualitzacions que en facin. El tenim disponible en moltes llengües, entre elles el català.
Scratch no té pràcticament inconvenients, potser els grans experts d’Scratch poden trobar-se amb alguna limitació, però és tan i tan complet que el podem etiquetar de genial. Potser l’únic que li falta és poder inserir els jocs en blocs, wikis, i altres espais web. De moment només es poden penjar al web d’Scratch.

Per saber-ne més: scratch català 

veure'n l'anàlisi

Glogster

Aquest és un pòster multimèdia. S’ha creat amb Glogster.

Davant la pregunta de si hem de seguir amb la idea de fer murals amb cartolines de colors i fotografies i dibuixos retallats, arriba la resposta i l’alternativa: Glogster.

És una aplicació 2.0 que permet editar pòsters en línea que accepten multitud de formats i opcions, deixant a anys llum enrere els romàntics murals de pega i cartolina.

L’ús dels pòsters a les escoles és molt habitual perquè és un recurs molt vàlid perquè els alumnes plasmin, sintetitzin, expliquin, creïn tot allò que ells vulguin. És per això que destaquem aquest programa i el valorem molt positivament. Els alumnes estan completament entusiasmats i els professors ben feliços de veure els seus alumnes tan motivats fent un pòster del funcionament d’un tren o del seu poble.

Glogster requereix d’un registre completament gratuït. També ofereix la possibilitat d’utilitzar-lo sense haver-se de registrar, però recomanem registrar-se perquè amplia molt les possibilitats que ofereix i s’aprofita molt més. Entre els usuaris es crea una petits xarxa social on compartir idees i glogs, pots seguir els gloggers preferits o tenir en un lloc destacat els glogs preferits.

Hi ha una opció molt atractiva per a l’educació, Glogster EDU, és el mateix que glogster però el professor pot tenir un mínim de control en els comptes dels seus alumnes. Quantes vegades a les escoles hi ha hagut el problema d’oblidar contrasenyes o noms d’usuaris? La solució que proposa glogster és molt atractiva, i sincerament, bastant econòmica.

Permet crear una mena d’aula virtual amb comptes diferents per a professors i alumnes, així els alumnes només cal que tinguin un compte, i no un compte per a cada professor que vulgui utilitzar glogster. Això ofereix infinitud de possibilitats, fins i tot de crear pòsters en col·laboració amb altres escoles.

Per saber-ne més

veure'n l'anàlisi

Blood cleaner

Tot i les noves tecnologies, els nens i nenes d’avui continuen sent nens i nenes. No perquè treballem de forma digital, no perquè els oferim un aprenentatge més ajustat a les seves necessitats tenen la capacitat d’estar concentrats tota l’estona sense tenir un petit descans entremig.

De què estic parlant? Doncs avui en dia, a la xarxa trobem infinitud de minijocs, molt ràpids de fer, que permeten distreure i divertir a l’alumne durant un període molt curt de temps, el suficient per poder reprendre l’activitat.

Aquest és un recurs molt vell, si abans s’omplia una fitxa i abans de passar la següent el mestre demanava als alumnes que la pintessin era perquè tinguessin aquestes dos-tres minuts de desconnexió per poder continuar seguidament la feina.

Yupis, és un portal de jocs. D’aquests portals n’hi ha molts, però ens hem centrat en Yupis perquè és el que més permet de forma més evident la col·laboració i la participació del usuaris. Cosa que ajuda a que els alumnes s’adonin de la necessitat de considerar la xarxa un espai comú i que com més i millors siguin les pròpies aportacions i les aportacions dels altres més qualitat trobarem al lloc web.

Així doncs, blood cleaner, dins de YUPIS, és un programa d’impàs, de desconnexió que omple de manera digital, i treballant continguts donats, estones i moments de pausa.

Veure'n l'anàlisi

iPad en els centres educatius

Actualment, estem vivint una revolució tecnologica en la qual constantment apareixen nous dispositius electrònics; un dels més recents és l'iPad; aquest és un tipus de tablet PC el qual va ser dissenyat per la multinacional Apple.

Molts centres educatius s'estan plantejant quin ús educatiu poden extreure d'aquest nou dispositiu per tal de canviar la metodologia que utilitzen per ensenyar. En primer lloc cal destacar que funciona a partir d'una pantalla multi-tàctil; la qual permet als alumnes treballar a partir dels seus propis dits; és a dir sense dependre de cap eina per escriure. Aquest aspecte penso que pot ser un inconvenient ja que no permet als alumnes desenvolupar òptimament tot el procés d'adquisició de l'escriptura; a més és més lent que no pas si es realitzés a partir d'un llapis. Partint del què ens diu Wieder en el seu article seria molt millor un model d'iPad en el qual els alumnes utilitzessin un llapis per escriure ja que perfeccionarien el traç i podrien fer anotacions més ràpidament i al moment o bé un que pogués ser utilitzat amb un llapis i amb els dits. Tal com diu en el text, aquest últim dispositiu ja s'està comercialitzant perquè Simon afirma que ja en té un.

Per altra banda, és bo saber que les funcions de l'iPad estan més destinades a l'accés als mitjans de comunicació i no pas a la creació de nous materials; per tant s'ha de controlar l'ús que en puguin fer els alumnes. Com a mestres ho hem de tenir en compte i saber que són pocs els llibres electrònics adaptats a aquest dispositiu i els quals permeten la participació dels alumnes i del docent a partir d'exercicis o intervencions. En general podem concloure que aquests tablets impulsen una metodologia bastant passiva i que el nivell d'interactivitat és bastant baix. Tot i així hi ha editorials com McGraw-Hill que estan treballant per dissenyar llibres electrònics que permetin la intervenció dels alumnes i professors i per tant fomentin la interacció.

L'iPad és un dispositiu electrònic petit, amb una bateria de moltes hores, amb un funcionament força intuïtiu, amb un cost força elevat; el qual segurament amb els temps de crisi com els que estem patint ara, el govern no els podria subvencionar i per tant és poc probable que els veiem en els centres educatius de manera imminent. El mateix passarà amb els ordinadors portàtils.

Per veure l'article fes clic aquí.

Receta bolichera

Els alumnes de segon cicle de primària de l'escola “San José Artesano”, per tal de treballar els textos prescriptius, és a dir aquells que contenen informació (instruccions) sobre com realitzar una tasca, els estudiants van elaborar “Nuestra receta bolichera”. La realització d'aquesta tasca passa per una sèrie de passos: primerament els alumnes van escriure una recepta en el seu quadern de llengua i la van acompanyar d'imatges que la descrivissin; seguidament la van penjar a la pàgina web del centre i la van exposar un a un a tota la classe. Finalment, van convidar a l'alumnat de cursos més avançats a que visitessin la web i fessin les aportacions que convinguessin. A més, cal dir que aquestes receptes van ser intercanviades amb alumnes d'altres nacionalitats o cultures.

Per saber-ne més fes clic aquí.

El bloc de "El Lloreu"

Durant el curs 2009-2010 a l'escola asturiana “El Lloreu”, els alumnes de 5è “B” van portar a terme una pràctica educativa basada en l'ús d'un bloc. En aquest els alumnes tenien a la seva disposició unitats didàctiques, activitats de suport, d'ampliació, de reforç per les hores d'ordinador, tasques comentades i realitzades pels alumnes, cursos de mecanografia, de calculadora, de diccionari, llibres electrònics, espai de curiositats...
Al final del primer trimestre, un cop els estudiants ja s'havien familiaritzat amb aquesta eina informàtica, es va pretendre que aquests dissenyessin el seu propi bloc tot agrupant-se en quatre grups de treball.
Finalment, per tal que la comunitat educativa participés en aquest projecte es va convidar als pares a que comentessin les diferents publicacions que s'anaven fent en el bloc de cinquè de primària i que setmanalment publiquessin qualsevol material que pogués ser d'interès pels usuaris d'aquell espai cibernètic.
Per saber-ne més fes clic aquí.

La realitat augmentada a l'aula

La professora Anabel Sánchez Cabanas explica en aquest vídeo l'experiència que va muntar pels seus alumnes mitjançant la realitat augmentada, un concepte que, diu, des del primer dia que va veure la va fascinar.

Ella va començar a moure fils i va utilitzar la realitat augmentada dins l'àrea que ella portava: el dibuix. Utilitzant la realitat augmentada va preparar unes fitxes on, per exemple, els alumnes podien veure els conceptes de planta, alçada i perfil de les figures.

Recomano aquest vídeo perquè pauta i estructura molt bé les parts de l'experiència i, també, evidencia que l'alumnat es sent atret, motivat i interessat per la realitat augmentada i la manera com mostra la realitat que estudien.

Noves interfícies

pantalla de vidre

Realitat augmentada i Nokia




Siftables

http://labcast.media.mit.edu/?p=25

http://www.ted.com/talks/lang/spa/david_merrill_demos_siftables_the_smart_blocks.html

Utilització dels codis QR.

“Amb l'ús dels codis QR, el Centre d'Educació Especial Verge de la Cinta de Tortosa, classifica i recupera de manera eficaç tot el material audiovisual que elaboren en el seu taller de jardineria. L'ús d'aquesta tecnologia permet un accés fàcil i ràpid a tot el material audiovisual elaborat”.

Aplicaciones Educativas Códigos Q R

View more presentations from nvives

Apture: proposta d'utilització

Al post “Internet a l’aula: les webquest” s’ha explicat la necessitat de que les webquest formin part de l’educació d’avui. Només les hem lloat i alabat, però una webquest no serà sempre la millor opció. La manca de temps o la complexitat d’aquestes poden ser un inconvenient per realitzar la tasca d’una manera beneficiosa.

Segons el context on ens trobem, potser convé més realitzar i dissenyar una “pseudowebquest”. A l’article de Jorge Herrero se’ns proposa utilitzar l’anomenat Apture, un programa que pot servir tant per a les webquest com per a les “pseudowebquest”.

Apture ens permet obtenir més informació sense necessitat de perdre la pàgina web que estem consultant. Quan es passa el ratolí per damunt de l’enllaç s’obre una finestra emergent amb la informació addicional, sense la necessitat de canviar de pàgina o d’obrir noves finestres.

És una eina molt útil que evita tenir 50.000 pestanyes o finestres obertes. Per als alumnes o internautes més caòtics els ajuda a navegar sense perdre’s i a saber on són en tot moment, ja que la pàgina que s’estava consultant no s’abandona.

Veure article

Per saber-ne més...

TWITTER i professors

Des de que va aparèixer Twitter cada dia s’ha popularitzat més i més. A cada instant algú obre un compte al Twitter o està penjant un tweet.

Ja no cal explicar com funciona Twitter perquè la xarxa està plena d’explicacions i tutorials sobre com fer-lo servir. De tota manera, qui més qui menys té un amic o company que té un compte i li pot proporcionar l’ajuda necessària.

No es pot negar que al principi Twitter atabala. És molt simple, de tan simple que en un primer moment no saps què fer ni com moure’t. En definitiva, obres un compte al Twitter perquè tothom en té i perquè està de moda, però un cop hi ets no li saps trobar la utilitat. La majoria el fan servir per xafardejar ja que, a diferència del Facebook, no cal que ningú t’accepti per poder-lo seguir. Però després d’estar una setmana sabent què ha dit en Piqué, el Buenafuente o el Bisbal, te’n canses. Ja tens el Facebook per comunicar-te amb els teus amics i, a més, t’ofereix més possibilitats, de manera que abandones el compte i penses que Twitter ja passarà. A més, rius per sota el nas quan penses en tots aquells que diuen que Twitter pot ajudar a l’educació.

I si et digués que t’equivoques? Has abandonat Twitter massa ràpid, has de tenir més paciència. Si t’has fet un compte de Twitter vol dir que a dins portes unes inquietuds, unes ganes de saber, de descobrir. T’acompanyen unes conviccions que ens fan avançar: saps que la tecnologia és útil, que ens pot ajudar, però no saps ben bé com.

Cap problema, perquè no hi ha millor goig que el de descobrir. Et proposo que segueixis aquest enllaç. Et conduirà a un escrit titulat “Desconferència amb Twitter: construcció col·lectiva”. Segur que no havies pensat en aquest ús de Twitter.

No sabem si Twitter acabarà entrant a les aules, però on sí hauria d’entrar és als claustres, entre els mestres. No puc no citar les paraules de Jaime Olmos perquè entenguis el que vull dir:

“Gracias a Twitter he descubierto que mi claustro ya no son solo un grupo de maestros y maestras preocupados por el balance escolar y donde les va a tocar el año que viene, es algo mucho más inmenso, es un grupo de maestros y maestras de lugares, centros, modelos, y niveles de lo más diferente, con inquietudes y necesidades muy distintas, pero con una misma intención, cambiar la realidad en la que vivimos. He descubierto compañeros y compañeras con las que reflexionar sobre nuestra tarea diaria, compañeros y compañeras con los que compartir experiencias y conocimiento, compañeros y compañeras con los que compartir mis agobios y mis alegrías… Toda la gente descubierta en twitter me aporta cada dia algo de si mismo, y eso es algo más de lo que muchas veces me aporta la gente de mi centro, siento que conozco más profesionalmente a la gente de twitter que a la gente con la que trabajo a diario”.

Simplement és magnífic. No tinc paraules per explicar millor com s’ha d’utilitzar Twitter.

Aquest fragment està extret d’un web d’allò més innovador i en el qual t’animo a participar-hi. A més, podràs conèixer i trobar molts docents als quals seguir i que faran que Twitter se’t torni imprescindible.

Es tracta d’un projecte col·laboratiu anomenat “El bazar de los locos”. Entre tota la comunitat (feta per tots aquells que volen formar-hi part) estan construint un llibre que titularan “The Twitter Experience”. Tindrà diferents capítols, un dels quals està dedicat a l’educació. Et recomano que hi entris i li donis un cop d’ull. Quan ja ho hagis fet recupera el teu compte de Twitter o, si no en ten, fes-te’n un i comença a twitejar.

Pensa que com més s’aprèn és amb l’experiència, la manipulació i la vivenciació. Necessites una expèriencia TIC, t’enriquirà com a docent, et donarà seguretat i confiança i, sobretot, descobriràs un món nou que fins ara no coneixies.

Internet a l'aula: les Webquest

És molt probable que avui en dia la majoria de docents coneguin o sàpiguen què és una webquest. Ara bé, l’ús de la webquest no és proporcional al valor anteriorment citat. Per què?

Dins l’article proposat hi ha una cita de Rich Levine que val la pena comentar:

“Buena enseñanza es buena enseñanza con o sin el uso de la tecnología. Utilizar un ordenador o la Internet no asegura per se el aprendizaje. Las buenas experiencias de aprendizaje desafían a los estudiantes a resolver problemas mediante la investigación de calidad, analizando información, sintetizando posibilidades, haciendo juicios y creando productos interesantes para comunicar sus resultados. La tecnología puede utilizarse como herramienta para hacer esas excitantes experiencias de aprendizaje todavía más profundas, ricas y motivadoras, permitiendo a los estudiantes obtener información de fuentes a las que normalmente no serían capaces de acceder, procesando información de formas diversas y realizando productos significativos que demuestren verdadero aprendizaje y que puedan compartir con otras personas de maneras dinámicas y atractivas.”

Molts mestres tenen raó quan diuen que per oferir als seus alumnes un aprenentatge de qualitat no necessiten la tecnologia, però mantenen una posició molt egoista i demostren que en absolut estan pensant en els seus alumnes.

Com hem dit diverses vegades en aquest bloc, els infants d’avui són infants digitals i, per tant, tot allò que sigui digital té un plus afegit que els dóna comoditat, seguretat i confiança. Encara que els mestre pensi que deu llibres de la biblioteca són el mateix que deu enllaços a pàgines d’informació, pels alumnes no ho és. La comoditat, la confiança i la facilitat que tenen a l’hora de navegar no té res a veure amb l’avorriment que els suposa anar passant pàgines.

Compte amb no malinterpretar aquestes paraules. L’ús de llibres és important, però ho és tant com l’ús de la xarxa. El mestre que creu que no necessita utilitzar la tecnologia a l’aula ha de valorar que en un llibre els seus alumnes només trobaran la informació escrita, algun esquema i alguna fotografia. En canvi, la xarxa ofereix infinitud de formes de presentar la informació, convertint la cerca en un museu audiovisual que no avorreix ni cansa, doncs cada moment i cada consulta són diferents de l’anterior.

L’article de Jordi Adell, un dels referents pel què fa a innovació educativa, se centra en les webquest. Presenta un magnífic article on explica què són, d’on surten, com s’han d’utilitzar, per què s’han d’utilitzar, com s’han d’avaluar i com es poden crear. És molt clar i entenedor, a més de ser una molt recomanable lectura per a tots aquells mestres egoistes que no volen utilitzar-les, per aquells més porucs que no s’atreveixen a fer servir la tecnologia i per a tots aquells que els agradaria utilitzar-les o que ja les estan utilitzant i volen saber-ne més.

Veure l’article

Experiències TIC a l'aula

Aquesta presentació power point està penjada des de l'slideshare i narra una experiència que han dut a terme al CEIP Príncipe Felipe de Granada. Experiencias TIC en el aula mostra tres experiències d'aplicació de les TIC a l'aula. La primera és per establir contacte amb les TIC;  a la segona s'ha de crear una webquest o una recerca del tresor i, finalment, a la útlima s'utilitzen diferents recursos TIC.

És una experiència positiva perquè utilitza les TIC a l'aula, com un recurs més i les integra en el procés d'ensenyament - aprenentatge.

Mirando a las estrellas

És un programa educatiu l’objectiu principal del qual és posar a la disposició dels alumnes un conjunt d’activitats, imatges, vídeos i informació relacionada amb el món de l’astronomia. Des d’un primer moment et deixa escollir quin nivell acadèmic vols treballar; en aquest cas nosaltres ens centrarem en Educació Primària.

Per saber-ne més, fes clic aquí.

Escrilandia

És un programa educatiu l’objectiu principal del qual és posar a la disposició dels alumnes un conjunt d’activitats que permetin l’aprenentatge, el desenvolupament i l’aprofundiment de la lectoescriptura en llengua castellana i d’altres continguts que hi estiguin relacionats.

Per saber-ne més, fes clic aquí.

Lectura eficaç

És un programa educatiu útil per treballar habilitats lectores a partir d’exercicis lúdics de memòria visual, de fixació de la vista, de reconeixement de paraules amagades, entre molts d’altres. Tots aquests estan estructurats per graus de dificultat.

Clica aquí si vols saber-ne més.

En pocas palabras

És una aplicació didàctica l'objectiu de la qual és treballar l'àrea de llengua castellana dins l'etapa d'Educació Primària. La protagonista, una nena anomenada Perla; s'encarrega de guiar als alumnes en un viatge virtual a partir de dues illes. En aquestes tindran l'oportunitat de realitzar activitats divertides per ampliar vocabulari, reconèixer diferents temps verbals i iniciar-se en la morfologia i la sintaxi de la llengua castellana.

Clica aquí si vols saber-ne més.

Realitat augmentada en l'educació: una tecnologia emergent

Aquest article de Basogain, M. Olabe, Espinosa, Rouèch i J. C. Olabe, recolza l’ús de la realitat augmentada en contextos educatius.

El recomano perquè, en primer lloc, ofereix una descripció breu però, alhora, completa i detallada del que és la realitat augmentada. Així, mentre el llegim, podem anar pensant en com tot el que ofereix aquest tipus de tecnologia, milloraria la qualitat i significativitat de l’ensenyament – aprenentatge.

Per mostrar-nos la utilitat de la realitat augmentada, els autors ens presenten diferents projectes que s’han dut a terme utilitzant aquesta tecnologia. El que fa l’article és descriure el fonament bàsic de la realitat augmentada i enumerar iniciatives que s’han dut a terme en diferents àmbits de l’educació per tal d’evidenciar la possibilitat d’aplicació de la realitat augmentada en altres noves àrees.

Un tros que m’agradaria citar aquí mateix és que els autors diuen que “la Realidad Augmentada establecerá un puente entre los conceptos teóricos y la realitzación física de los experimentos con los dispositivos reales”. A partir d’aquesta cita us plantejo una pregunta que, crec, és força interessant: us imagineu com seria l’acte d’ensenyament – aprenentatge en un entorn on es pugui interactuar amb informació virtual sense perdre el contacte amb el món real???

L’article explica projectes que ja s’han fet i que han tingut èxit però penso que el més important d’aquest article és que pretén expandir la realitat augmentada cap a l’educació, un fet que, quan la realitat augmentada estigui suficientment evolucionada, crec que serà molt positiu perquè els aprenentatges seran vivenciats i més reals que en un llibre o en una pissarra digital ja que els alumnes els comprovaran sense moure’s de la realitat.

Veure l’article

Les TIC enteses com a eines, llenguatges i espais

En aquest article Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog i doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, posa en dubte que les TIC siguin enteses únicament com a recurs didàctic i d'oci, ell creu que aquestes també impliquen l'aparició de nous llenguatges i de noves formes de participació i de comunicació social les quals s'han de conèixer per tal de poder viure de manera autònoma en la societat del segle XXI. Segons Prats aquells qui no sàpiguen utilitzar aquests nous codis s'anomenaran analfabets digitals; a més també estableix una definició d'escletxa o fractura digital.

Conseqüentment penso que, per tal d'evitar que els futurs ciutadans i ciutadanes del nostre territori siguin analfabets digitals, esdevé cabdal que els nostres alumnes coneguin i sàpiguen navegar pel programari multimèdia i per la gran quantitat d'informació que ofereix Internet i se n'aprofitin d'aquesta per ampliar i consolidar coneixements. D'aquesta manera, com diu Prats, les TIC passaran de ser “freds aparells tecnològics” a “càlids llenguatges i nous vehicles per comunicar-nos i informar-nos.”

A més, en aquest article, el seu autor també parla de les TIC com a mitjans de comunicació i de la gran necessitat d'unes persones disposades a actualitzar el coneixement existent en les xarxes d'Internet, sense elles no podríem utilitzar les noves tecnologies com un recurs didàctic el qual conté informació molt recent. No són com els llibres, que un cop estan impresos no es poden modificar ni actualitzar.

Finalment, cal destacar l'aportació de Rod Paige, secretari d'Educació del Govern dels USA, el qual critica l'educació dient que és l'únic àmbit en el qual no és té gaire clara la utilitat de les noves tecnologies i per tant dels programes multimèdia. Personalment, crec que això no és cert; ja que actualment moltes institucions educatives són plenament conscients dels avantatges que presenta utilitzar les TIC com a recurs educatiu i també dels seus inconvenients. Tot i així, considero que Paige té part de raó quan diu que, “La forma de organizar las escuelas y de proporcionar instrucción es esencialmente la misma que cuando nuestros Padres Fundadores fueron a la escuela (...) todavía educamos a nuestros estudiantes sobre la base de un calendario agrícola, en un escenario industrial, y les decimos que viven en una edad digital.” perquè no n'hi ha prou en utilitzar les noves tecnologies a l'aula, en equipar les escoles amb les TIC, en saber que aquestes poden esdevenir un recurs educatiu de qualitat per l'aprenentatge dels nostres alumnes; cal un canvi en la metodologia, en el rol dels alumnes i en el dels docents; aquests han d'adaptar els continguts a les circumstàncies del moment digital que vivim i aprofitar-se'n dels beneficis que aquest pot aportar en el procés d'ensenyament-aprenentatge.

Veure article

Avaluació i selecció de software educatiu

Ja se sap que qualsevol material didàctic que els docents escullin ha de ser l’adequat segons el context on hagi de ser utilitzat. De l’elecció d’aquest material en dependrà l’èxit o el fracàs de la pràctica. Aquest article de Pedro Marquès Graells, de la Universitat Autònoma de Barcelona, pretén donar uns criteris per seleccionar i avaluar qualsevol software educatiu des d’un punt de vista objectiu i tenint en compte el context on s’hagi de dur a terme la pràctica.

Aquest autor estableix un seguit de premisses a tenir en compte i parla d’una perspectiva interessant d’individualització de l’aprenentatge, dient que aquest tipus de software pot ser útil per atendre a les diferents necessitats d’un alumnat divers.

Per avaluar els programes, l’autor desglossa un conjunt de característiques i indicadors que creu que han de tenir els programes per fer-los adequats a diferents situacions i, a partir d’aquestes característiques, Marquès proporciona una fitxa d’avaluació (pàg. 5 – 7) que us recomano que li feu un cop d’ull ja que és molt completa, clara i concisa i, a més, inclou els aspectes claus que han de tenir aquests programes (podent-los modificar, si cal). Aquesta fitxa d’avaluació, si més no, pot ser molt útil per tenir una referència.

Ara bé, i tal com remarca l’autor, un material didàctic no serà útil només per passar una fitxa d’avaluació objectiva. És per això que, a més de la qualitat, cal tenir en compte si les seves característiques específiques són adequades al context on s’utilitzarà el material, al marc de la intervenció educativa. Marquès ens facilita a la pàgina 8 del seu article, un conjunt d’aspectes a tenir en compte a l’hora de la selecció d’un programa educatiu.

Així doncs, cal dissenyar les activitats d’aprenentatge i les metodologies intentant assegurar, tot el possible, el tractament a la diversitat i a l’adquisició dels aprenentatges o objectius que el professor hagi establert. Per intentar assegurar-ho tot el possible, és bo avaluar el material a utilitzar, en el nostre cas, el software educatiu, i cal tenir eines per fer-ho i per adaptar-lo, si cal, al context on es dugui a terme la intervenció educativa.

Veure l'article

Software Educatiu: la seva potencialitat i impacte en els processos d'ensenyament - aprenentatge, aliat o adversari del professor?

En aquest article, la magistrada i llicenciada Lidia Barboza Norbis ens esmenta les principals característiques, els diferents tipus i les possibles funcions que poden tenir els softwares educatius.

Per començar, ens fa una breu definició del que són, i el que engloben, els programes educatius i ens proporciona un conjunt de característiques que presenten.

Seguidament, i per classificar bé la gran diversitat de programes d’aquest tipus que hi ha, l’autora ens ofereix dos criteris bàsics que són: segons la interactivitat i segons el tractament dels errors.

Un cop explicats aquests dos criteris, Barboza fa una selecció de diferents tipus de software que tenen incidència en els processos d’ensenyament – aprenentatge per explicar el grau de control que tenen sobre l’activitat dels alumnes. Dit això, ens divideix els softwares educatius en: programes tutorials, bases de dades, simuladors, constructors i programes instrumentals o d’eines.

Aconsello mirar la taula de la pàgina 6 que ens mostra un anàlisi de les funcions i el paper en l’ensenyament – aprenentatge del programari educatiu.

Aquest article evidencia la impossible catalogació d’un programa en “bo” o “dolent”. Com diu l’autora, “depende del uso educativo que el profesor disponga, de la manera en que sea utilizado en cada situación educativa concreta”. Tots els programes educatius estan fets amb la finalitat d’educar i, per tant, poc o molt, tots eduquen. Per tant, no podem dir que algun programa és bo o no ja que les seves característiques són les que són. Ara bé, encara que les característiques siguin bones no significa que sigui adient a la situació o als objectius. Per tant, l’èxit d’un programa educatiu rau en la bona elecció del professor: si es lliga bé amb el seu estil d’ensenyament, si el sap adaptar en el seu context educatiu... La funcionalitat i els avantatges, o desavantatges, d’un programa dependran de la bona gestió del professor. En últim lloc es dirà que les característiques dels programes són bones o dolentes.

Responent a la pregunta que l’autora fa en el títol de l’article, penso que els programes educatius sempre són un aliat del professor, encara que molts els veuen com un adversari. És evident que n’hi hauran de més adaptables i de menys, però mai s’obliga a utilitzar-los. És per això que si el programa educatiu és escollit correctament, serà un aliat. Només és un adversari del professor quan aquest no l’escull adequadament. Hi ha molts tipus de software educatiu que ofereix un gran ventall d’experimentació didàctica i d’innovació educativa per recolzar el docent. Ara bé, i com diu l’autora, és clau un canvi d’actitud i formació docent envers aquests programes, utilitzar-los correctament a l’aula, no tenir l’ordinador com un “objeto físico presente” sinó com un recurs d’aprenentatge, utilitzant-lo i aprofitant-lo, fent-lo ser una pràctica educativa més que afavoreixi el procés d’ensenyament - aprenentatge.

M’ha semblat remarcable aquest article perquè ens ofereix una apreciació teòrica i metodològica del software educatiu per reflexionar sobre el seu impacte en els processos d’ensenyament – aprenentatge i per veure que depèn dels professors el bon ús d’aquests recursos i no dels recursos en sí mateixos.

Veure l'article

Les noves tecnologies com a recurs educatiu d'èxit.

Aquest vídeo ha estat realitzat per unes escoles anomenades “Maristas Iberica” les quals ens presenten les noves tecnologies com una eina per accedir a la informació, per ampliar coneixements, per comunicar-nos entre éssers humans i indirectament també com un recurs educatiu innovador i que motiva als estudiants.

Per una banda, aquesta pel·lícula ens remunta en els inicis d'aquestes tecnologies, en l'impacte social que van provocar i en el canvi que van impulsar. Amb el sorgiment de les TIC, vam passar d'un moment en el qual la informació esdevenia un bé escàs, el qual només estava en boca dels més savis, a una època en la qual aquesta és molt abundant, fins i tot excessiva, i està a l'abast de tothom. Tot i així cal dir que no tota la informació que trobem navegant per Internet és fiable i molt menys utilitzable com a base per construir coneixement, reforçar-lo o ampliar-lo. Aquest aspecte, l'han de tenir en compte els docents i han de procurar que els seus alumnes n'estiguin assabentats i que desenvolupin actituds crítiques envers la informació que circula per la xarxa.

Per altra banda, però, els estudiants han de saber buscar, seleccionar i sintetitzar la informació aprofitable que brinden les noves tecnologies per tal d'ampliar i reconstruir els seus coneixements previs partint de les seves característiques i necessitats. Conseqüentment, en el procés d'ensenyament-aprenentatge els estudiants desenvolupen un paper actiu, autònom, emprenedor, creatiu i cooperatiu. En contrapartida, els docents adquireixen el paper de guia en l'aprenentatge; han d'adaptar i presentar els recursos que ofereix Internet, procurar que els alumnes realitzin un aprenentatge òptim i adquireixin la competència digital, entre moltes d'altres.

A més aquest vídeo, ens explica els motius pels quals les noves tecnologies han esdevingut un recurs punter en l'educació i els efectes positius que aquestes provoquen en els alumnes.

Un altre aspecte a tenir en compte és el fet que, aquestes noves tecnologies són molt productives per l'èxit educatiu dels alumnes però no han de deixar de banda l'esforç. És a dir no per realitzar les tasques a partir d'un ordinador i no en format paper els alumnes s'han de relaxar i agafar-s'ho com a quelcom lúdic i no esforçar-s'hi. A més, l'ús de les TIC pot ser prolongat al llarg de la vida i exportat fora de l'entorn escolar; d'aquesta manera les persones tindran més oportunitats de formació i estaran més motivades. Podem afirmar doncs, que les noves tecnologies no estan destinades únicament a una franja d'edat, ni a una classe social determinada ni tampoc a un entorn o context concret.

Finalment, cal tenir en compte que les noves tecnologies són únicament un suport en el procés d'ensenyament-aprenentatge, estan integrades en aquest, són utilitzades quotidianament i segons les necessitats dels alumnes. Diem que són només un suport perquè no tot s'ha de fonamentar amb aquestes, no hem de ser tant radicals, hem de canviar la metodologia en determinats aprenentatges i les noves tecnologies ens hi poden ajudar; però no hem de confondre la utilització d'aquests materials com a únic recurs didàctic existent. Tampoc hem de caure en la falsa creença consistent en que només utilitzant un ordinador ja canviem la metodologia, és el mateix recitar les taules a partir d'una pissarra tradicional que amb una de digital o amb uns ordinadors al davant. El sistema educatiu ha de formar a futurs ciutadans i ciutadanes i preparar-los per viure en la societat de la informació; així doncs aquests han de conèixer les noves tecnologies, aprofitar els seus avantatges i ser crític amb els seus inconvenients.

Innovació educativa i integració de les TIC. Un tàndem necessari en la societat de la informació.

En aquest article, Rosabel Roig Vila reflexiona sobre l’ús de les TIC dins el món educatiu. No fa cap gran descobriment, ja que conclou que l’escola d’avui es troba a anys llum de ser una escola digital, de ser una escola actual integrada dins la societat del segle XXI.

Són reflexions útils i interessants que dibuixen un camí, una manera, una actitud per poder avançar cap al futur educatiu que es demana. Se centra primer en els dèficits educatius i es mostra crítica amb els esforços d’avui, però sense desmerèixer-los: es fa el que es pot, però potser s’estan malgastant esforços.

Dóna a entendre que les TIC, per si soles, no són la gran solució que arreglarà el sistema educatiu. Amb una gran inversió de capital es poden omplir les aules de tecnologia, però això no és garantia de pedagogia. Tracta el temes més conflictius, els més complicats i amb els que constantment hi ha traves: la formació docent i la metodologia TIC.

Localització: segueix l'enllaç

El rol del profesor en el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador

Segurament no és un dels millors articles que podem trobar sobre aquesta temàtica, però l’hem seleccionat per un motiu ben especial i, per tant, és idoni i adequat per al bloc. Amb aquest article volem demostrar que, tot i que hi ha molta producció i evolució teòrica, la pràctica no segueix el mateix ritme. L’article data de l’abril de 2009; han passat dos anys i la situació que presenta no és massa diferent a la d’avui, on l’aprenentatge cooperatiu (o col·laboratiu) és mínim i encara ho és més l’ús de la tecnologia per aconseguir-lo.

Les TIC o les TAC poden arribar a ser un recurs fantàstic, però ens hem quedat ancorats amb les mateixes dificultats: la poca formació docent en l’ús de la tecnologia i el desenvolupament del rol docent dins d’aquest context creen un clima d’inseguretat i, sovint, un mal ús de les noves tecnologies que acaba per no beneficiar l’alumnat.

Aquest article no aporta solucions, però sí que descriu molt bé la situació i permet fer-ne una bona reflexió. Potser no hi ha una única fórmula màgica per combinar TIC, alumne i aprenentatge. Potser n’hi ha moltes, però per trobar-les s’ha de buscar i no conformar-se a fer i actuar sempre de la mateixa manera. Equivocar-se deu mil vegades és bo, sempre i quan no sigui sempre el mateix error. En aquest article es presenta l’equivocació de sempre, l’equivocació que ja hem de superar.

Localització: Any: 2009 Vol.: 2 Núm.: 3. El rol del profesor en el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (p. 66-82) (Article)