Segurament no és un dels millors articles que podem trobar sobre aquesta temàtica, però l’hem seleccionat per un motiu ben especial i, per tant, és idoni i adequat per al bloc. Amb aquest article volem demostrar que, tot i que hi ha molta producció i evolució teòrica, la pràctica no segueix el mateix ritme. L’article data de l’abril de 2009; han passat dos anys i la situació que presenta no és massa diferent a la d’avui, on l’aprenentatge cooperatiu (o col·laboratiu) és mínim i encara ho és més l’ús de la tecnologia per aconseguir-lo.
Les TIC o les TAC poden arribar a ser un recurs fantàstic, però ens hem quedat ancorats amb les mateixes dificultats: la poca formació docent en l’ús de la tecnologia i el desenvolupament del rol docent dins d’aquest context creen un clima d’inseguretat i, sovint, un mal ús de les noves tecnologies que acaba per no beneficiar l’alumnat.
Aquest article no aporta solucions, però sí que descriu molt bé la situació i permet fer-ne una bona reflexió. Potser no hi ha una única fórmula màgica per combinar TIC, alumne i aprenentatge. Potser n’hi ha moltes, però per trobar-les s’ha de buscar i no conformar-se a fer i actuar sempre de la mateixa manera. Equivocar-se deu mil vegades és bo, sempre i quan no sigui sempre el mateix error. En aquest article es presenta l’equivocació de sempre, l’equivocació que ja hem de superar.
Localització: Any: 2009 Vol.: 2 Núm.: 3. El rol del profesor en el aprendizaje colaborativo mediado por ordenador (p. 66-82) (Article)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada