En aquest article Miquel Àngel Prats, mestre, psicopedagog i doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona, posa en dubte que les TIC siguin enteses únicament com a recurs didàctic i d'oci, ell creu que aquestes també impliquen l'aparició de nous llenguatges i de noves formes de participació i de comunicació social les quals s'han de conèixer per tal de poder viure de manera autònoma en la societat del segle XXI. Segons Prats aquells qui no sàpiguen utilitzar aquests nous codis s'anomenaran analfabets digitals; a més també estableix una definició d'escletxa o fractura digital.
Conseqüentment penso que, per tal d'evitar que els futurs ciutadans i ciutadanes del nostre territori siguin analfabets digitals, esdevé cabdal que els nostres alumnes coneguin i sàpiguen navegar pel programari multimèdia i per la gran quantitat d'informació que ofereix Internet i se n'aprofitin d'aquesta per ampliar i consolidar coneixements. D'aquesta manera, com diu Prats, les TIC passaran de ser “freds aparells tecnològics” a “càlids llenguatges i nous vehicles per comunicar-nos i informar-nos.”
A més, en aquest article, el seu autor també parla de les TIC com a mitjans de comunicació i de la gran necessitat d'unes persones disposades a actualitzar el coneixement existent en les xarxes d'Internet, sense elles no podríem utilitzar les noves tecnologies com un recurs didàctic el qual conté informació molt recent. No són com els llibres, que un cop estan impresos no es poden modificar ni actualitzar.
Finalment, cal destacar l'aportació de Rod Paige, secretari d'Educació del Govern dels USA, el qual critica l'educació dient que és l'únic àmbit en el qual no és té gaire clara la utilitat de les noves tecnologies i per tant dels programes multimèdia. Personalment, crec que això no és cert; ja que actualment moltes institucions educatives són plenament conscients dels avantatges que presenta utilitzar les TIC com a recurs educatiu i també dels seus inconvenients. Tot i així, considero que Paige té part de raó quan diu que, “La forma de organizar las escuelas y de proporcionar instrucción es esencialmente la misma que cuando nuestros Padres Fundadores fueron a la escuela (...) todavía educamos a nuestros estudiantes sobre la base de un calendario agrícola, en un escenario industrial, y les decimos que viven en una edad digital.” perquè no n'hi ha prou en utilitzar les noves tecnologies a l'aula, en equipar les escoles amb les TIC, en saber que aquestes poden esdevenir un recurs educatiu de qualitat per l'aprenentatge dels nostres alumnes; cal un canvi en la metodologia, en el rol dels alumnes i en el dels docents; aquests han d'adaptar els continguts a les circumstàncies del moment digital que vivim i aprofitar-se'n dels beneficis que aquest pot aportar en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Conseqüentment penso que, per tal d'evitar que els futurs ciutadans i ciutadanes del nostre territori siguin analfabets digitals, esdevé cabdal que els nostres alumnes coneguin i sàpiguen navegar pel programari multimèdia i per la gran quantitat d'informació que ofereix Internet i se n'aprofitin d'aquesta per ampliar i consolidar coneixements. D'aquesta manera, com diu Prats, les TIC passaran de ser “freds aparells tecnològics” a “càlids llenguatges i nous vehicles per comunicar-nos i informar-nos.”
A més, en aquest article, el seu autor també parla de les TIC com a mitjans de comunicació i de la gran necessitat d'unes persones disposades a actualitzar el coneixement existent en les xarxes d'Internet, sense elles no podríem utilitzar les noves tecnologies com un recurs didàctic el qual conté informació molt recent. No són com els llibres, que un cop estan impresos no es poden modificar ni actualitzar.
Finalment, cal destacar l'aportació de Rod Paige, secretari d'Educació del Govern dels USA, el qual critica l'educació dient que és l'únic àmbit en el qual no és té gaire clara la utilitat de les noves tecnologies i per tant dels programes multimèdia. Personalment, crec que això no és cert; ja que actualment moltes institucions educatives són plenament conscients dels avantatges que presenta utilitzar les TIC com a recurs educatiu i també dels seus inconvenients. Tot i així, considero que Paige té part de raó quan diu que, “La forma de organizar las escuelas y de proporcionar instrucción es esencialmente la misma que cuando nuestros Padres Fundadores fueron a la escuela (...) todavía educamos a nuestros estudiantes sobre la base de un calendario agrícola, en un escenario industrial, y les decimos que viven en una edad digital.” perquè no n'hi ha prou en utilitzar les noves tecnologies a l'aula, en equipar les escoles amb les TIC, en saber que aquestes poden esdevenir un recurs educatiu de qualitat per l'aprenentatge dels nostres alumnes; cal un canvi en la metodologia, en el rol dels alumnes i en el dels docents; aquests han d'adaptar els continguts a les circumstàncies del moment digital que vivim i aprofitar-se'n dels beneficis que aquest pot aportar en el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada