En aquest article, la magistrada i llicenciada Lidia Barboza Norbis ens esmenta les principals característiques, els diferents tipus i les possibles funcions que poden tenir els softwares educatius.
Per començar, ens fa una breu definició del que són, i el que engloben, els programes educatius i ens proporciona un conjunt de característiques que presenten.
Seguidament, i per classificar bé la gran diversitat de programes d’aquest tipus que hi ha, l’autora ens ofereix dos criteris bàsics que són: segons la interactivitat i segons el tractament dels errors.
Un cop explicats aquests dos criteris, Barboza fa una selecció de diferents tipus de software que tenen incidència en els processos d’ensenyament – aprenentatge per explicar el grau de control que tenen sobre l’activitat dels alumnes. Dit això, ens divideix els softwares educatius en: programes tutorials, bases de dades, simuladors, constructors i programes instrumentals o d’eines.
Aconsello mirar la taula de la pàgina 6 que ens mostra un anàlisi de les funcions i el paper en l’ensenyament – aprenentatge del programari educatiu.
Aquest article evidencia la impossible catalogació d’un programa en “bo” o “dolent”. Com diu l’autora, “depende del uso educativo que el profesor disponga, de la manera en que sea utilizado en cada situación educativa concreta”. Tots els programes educatius estan fets amb la finalitat d’educar i, per tant, poc o molt, tots eduquen. Per tant, no podem dir que algun programa és bo o no ja que les seves característiques són les que són. Ara bé, encara que les característiques siguin bones no significa que sigui adient a la situació o als objectius. Per tant, l’èxit d’un programa educatiu rau en la bona elecció del professor: si es lliga bé amb el seu estil d’ensenyament, si el sap adaptar en el seu context educatiu... La funcionalitat i els avantatges, o desavantatges, d’un programa dependran de la bona gestió del professor. En últim lloc es dirà que les característiques dels programes són bones o dolentes.
Responent a la pregunta que l’autora fa en el títol de l’article, penso que els programes educatius sempre són un aliat del professor, encara que molts els veuen com un adversari. És evident que n’hi hauran de més adaptables i de menys, però mai s’obliga a utilitzar-los. És per això que si el programa educatiu és escollit correctament, serà un aliat. Només és un adversari del professor quan aquest no l’escull adequadament. Hi ha molts tipus de software educatiu que ofereix un gran ventall d’experimentació didàctica i d’innovació educativa per recolzar el docent. Ara bé, i com diu l’autora, és clau un canvi d’actitud i formació docent envers aquests programes, utilitzar-los correctament a l’aula, no tenir l’ordinador com un “objeto físico presente” sinó com un recurs d’aprenentatge, utilitzant-lo i aprofitant-lo, fent-lo ser una pràctica educativa més que afavoreixi el procés d’ensenyament - aprenentatge.
M’ha semblat remarcable aquest article perquè ens ofereix una apreciació teòrica i metodològica del software educatiu per reflexionar sobre el seu impacte en els processos d’ensenyament – aprenentatge i per veure que depèn dels professors el bon ús d’aquests recursos i no dels recursos en sí mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada