TWITTER i professors

Des de que va aparèixer Twitter cada dia s’ha popularitzat més i més. A cada instant algú obre un compte al Twitter o està penjant un tweet.

Ja no cal explicar com funciona Twitter perquè la xarxa està plena d’explicacions i tutorials sobre com fer-lo servir. De tota manera, qui més qui menys té un amic o company que té un compte i li pot proporcionar l’ajuda necessària.

No es pot negar que al principi Twitter atabala. És molt simple, de tan simple que en un primer moment no saps què fer ni com moure’t. En definitiva, obres un compte al Twitter perquè tothom en té i perquè està de moda, però un cop hi ets no li saps trobar la utilitat. La majoria el fan servir per xafardejar ja que, a diferència del Facebook, no cal que ningú t’accepti per poder-lo seguir. Però després d’estar una setmana sabent què ha dit en Piqué, el Buenafuente o el Bisbal, te’n canses. Ja tens el Facebook per comunicar-te amb els teus amics i, a més, t’ofereix més possibilitats, de manera que abandones el compte i penses que Twitter ja passarà. A més, rius per sota el nas quan penses en tots aquells que diuen que Twitter pot ajudar a l’educació.

I si et digués que t’equivoques? Has abandonat Twitter massa ràpid, has de tenir més paciència. Si t’has fet un compte de Twitter vol dir que a dins portes unes inquietuds, unes ganes de saber, de descobrir. T’acompanyen unes conviccions que ens fan avançar: saps que la tecnologia és útil, que ens pot ajudar, però no saps ben bé com.

Cap problema, perquè no hi ha millor goig que el de descobrir. Et proposo que segueixis aquest enllaç. Et conduirà a un escrit titulat “Desconferència amb Twitter: construcció col·lectiva”. Segur que no havies pensat en aquest ús de Twitter.

No sabem si Twitter acabarà entrant a les aules, però on sí hauria d’entrar és als claustres, entre els mestres. No puc no citar les paraules de Jaime Olmos perquè entenguis el que vull dir:

“Gracias a Twitter he descubierto que mi claustro ya no son solo un grupo de maestros y maestras preocupados por el balance escolar y donde les va a tocar el año que viene, es algo mucho más inmenso, es un grupo de maestros y maestras de lugares, centros, modelos, y niveles de lo más diferente, con inquietudes y necesidades muy distintas, pero con una misma intención, cambiar la realidad en la que vivimos. He descubierto compañeros y compañeras con las que reflexionar sobre nuestra tarea diaria, compañeros y compañeras con los que compartir experiencias y conocimiento, compañeros y compañeras con los que compartir mis agobios y mis alegrías… Toda la gente descubierta en twitter me aporta cada dia algo de si mismo, y eso es algo más de lo que muchas veces me aporta la gente de mi centro, siento que conozco más profesionalmente a la gente de twitter que a la gente con la que trabajo a diario”.

Simplement és magnífic. No tinc paraules per explicar millor com s’ha d’utilitzar Twitter.

Aquest fragment està extret d’un web d’allò més innovador i en el qual t’animo a participar-hi. A més, podràs conèixer i trobar molts docents als quals seguir i que faran que Twitter se’t torni imprescindible.

Es tracta d’un projecte col·laboratiu anomenat “El bazar de los locos”. Entre tota la comunitat (feta per tots aquells que volen formar-hi part) estan construint un llibre que titularan “The Twitter Experience”. Tindrà diferents capítols, un dels quals està dedicat a l’educació. Et recomano que hi entris i li donis un cop d’ull. Quan ja ho hagis fet recupera el teu compte de Twitter o, si no en ten, fes-te’n un i comença a twitejar.

Pensa que com més s’aprèn és amb l’experiència, la manipulació i la vivenciació. Necessites una expèriencia TIC, t’enriquirà com a docent, et donarà seguretat i confiança i, sobretot, descobriràs un món nou que fins ara no coneixies.